Frases més dites: Quilòmetres: 7.700 Fotos: 18 Gb digitals, 22 carrets de diapos Menjar: Cops de cap a la furgo:
[@more@]
“L’ultima terra”, aquest és el primer nom que va rebre Islàndia per un aventurer i mariner grec anomenat Pytheas l’any 330 a.C.
La llarga tornada a casa fa que Islàndia quedi molt enrera, que ara tot sembli desordenat.
Islàndia conserva un paradís natural, viu i sorprenent a cada racó. Coincidim a definir l’illa com una terra que ens sobrepassa, difícil d’assumir la immensitat, diversitat i moviment constant. L’anirem paint.
I les Faroe, un gran descobriment! Que centrats en la informació d’Islàndia havíem deixat en segon pla. El verd faroès el recordarem temps!
Un gran viatge que ens ha obert una nova perspectiva i esperem que no sigui la nostra “ultima thule”.
Ens hem divertit molt fent el bloc, això ho repetirem, i encara més veient que ens anàveu seguint amb tant interès…
Us fem una proposta: continuarem viatjant per vosaltres! El nostre numero de compte corrent és … … …, podeu fer-hi les aportacions que vulgueu i les propostes de destins, no tenim cap mania!
En Carles, la Laura, en Xevi i l’Eva
[@more@]
Els dos dies de ferri passen força ràpid (per alguns) tot i la mandra que ens feia a tots, sobretot pel retard del ferri. Dormim en una habitació de 9 couchettes (2n pis, sota els cotxes) en un espai gairebé com el de la furgoneta. Una de les nits en Xevi decideix dormir a coberta (8è pis del ferri), al costat de la Thelma i la Louise, dues dones que no s’han mogut del racó durant 3 dies…. i encara hi deuen ser.
Les últimes hores amb la mar més calmada les passem al bar llegint i jugant.
Arribem a Hantsholm a quarts de 3 de la matinada del diumenge on trobem un cel espectacular, tipus aurora boreal i ens adonem de 2 coses transcendentals:
Fem carretera i a quarts de 5 del mati (ja ben clar) ens parem a dormir a prop de Hobro. El diumenge travessem gairebé tot alemanya, no hem trobat tantes cues com a l’anada. Sopem a prop de Frankfurt, un bradwurg, i dormim a Phul. Decidim llevar-nos a les 7 del mati I intentar creuar tot França el dilluns…. i potser a la nit ja estarem a casa.
Passem les moltes hores de cotxe com podem, això si ben acalorats, amb els cartells de l’autopista francesa que ens recorden que ens hidratem. En 24 hores hem pujat 30º C….uf! Tornem al nord?
Entre lectures, tantrix i dormides… intentem aproximar-nos a la poesia traduint fidelment de l’islandès les paraules, Victu, que et vam proposar escollides a l’atzar, aquí ho tens:
Traducció:
Snyrting (vàter)
Laugardagur (dissabte)
án (sense)
!skal! (brindis)
vatn (llac)
Fimmtán (quinze)
brú (pont)
Pituffik (nom d’un poble de Groenàlndia)
El teu poema:
Fimmtán, fimmtán, Laugardagur án.
Snyrting án,
Laugardagur án!
Brú pituffik vatn,
Snyrting pituffik.
!Skal án!
Brú vatn
Fimmtán, fimmtán, pituffik án.
traduït…
Quinze, quinze, sense dissabte.
Sense vàter,
sense dissabte.
El pont del llac Pituffik,
el vàter de Pituffik.
Sense brindis,
el pont del llac.
Quinze, quinze, sense Pituffik
I l’altre:
Snyrting fimmtán
an vatn brú Laugardagur :
pituffik án
Quinze vàters
Sense llac, el pont, dissabte
Sense Pituffik
(La nostra és una poesia de diccionari, tu ho vas fer molt millor!)
Finalment, després de 2.300 km aproximadament -dos dies i mig a la carretera-, arribem a Manlleu a les 9 del vespre, i amb nosaltres la pluja!!!! tal i com us vam prometre.
[@more@]
Finalment va arribar el Norrona…. 12 hores mes tard del previst. Ja era hora!!! Pero vaja, vam poder fer una visita al poble.
Ara ha parat dues hores a les Faroe, amb aixo no hi comptavem. En teoria arribem a Dinamarca el diumenge 16 a 2/4 de 2 de la matinada…. i un cop alla no sabem si seran 2/4 de 3…ens fem un lio amb tantes hores diferents, i el barco te la seva propia hora…buf!
La mar esta mes mogudeta que a l’anada… pero s’aguanta molt be, amb unes quantes biodramines i remullant-nos a la piscina del barco, on hi ha mes onades que a fora. L’ambient del barco esta mes decaigut que a l’anada, per la gran majoria tb es el final del viatge.
Apa gent, que ara ja estem embarcats.
[@more@]
Doncs sembla que el destí no vol que tornem cap a casa el dia que toca.
El nostre ferri s’ha espatllat amb una nit de tempesta prop de les Faroe, i ha hagut de parar unes quantes hores per arreglar els desperfectes… no ens han dit quins. Total, que haviem de sortir a les 12 del migdia, i preveuen que sortim a les 10 del vespre… però de moment encara no ha arribat… Suposem que arribarem un dia més tard a Dinamarca, el diumenge.
Bé, esperem arribar puntuals a treballar el dijous… sinó ja sabeu on som….no ens ho tingueu en compte…(això va pels nostrus jefes)
Continuem al bar…. i no ens volem ni imaginar quina tempesta hi ha hagut… sort que després sempre bé la calma, no?
Ale! fins una miqueta més tard…
[@more@]
Aixó s’acaba… avui estem una mica tristos…pero encara ens queden uns quants dies de viatge… no ens oblideu, ara bé la part més dura i us necessitem, continuarem escrivint fins a Manlleu.
Aclariments:
- Gurruchaga: qui ets? amb lo de les foques, volem dir que en vam veure un grup de 3 i mes tard una de sola, per tant suposem que 4. I juganeres, pues aixó, que jugaven…
- Fotos: aquesta vegada no en podem posar pq hem trobat un ordinador prehistoric que no te entrada USB… pero vaja, que millor sera que vingueu al passe de fotos que farem quan tornem, no????
- Joan: merci per linkar-nos a la web!! molt bé!!
Molts records a tots des de l’Ultima Thule
[@more@]
Avui és l’ultim dia a Islandia. Demá al mati ja agafem el ferri de tornada. Després d’una nit plujosa i ventosa (els que dormiem a dalt una mica més i sortim disparats), reculem un tros per visitar la zona del far de Hvalnes, d’on surt una llarga llengua de sorra negra que ‘es el paradis dels cignes cantaires. Calculem (segons en Xarli) que n’hi havia un miler, pero molt esquerps.
Continuem per la costa i parem al super Djupivugur, ja hem de pensar amb el menjar del ferri de tornada: 2 dies i mig de creuer fins a Dinamarca. Aquest cop només parem dues horetes a les Feroe i a les Shetland. Dinem al costat d’uns penyasegats i tirem cap a l’interior tot fent un petit port de muntanya acompanyats per la pluja. Al mig de la carretera hi ha un poll xop i encantat de tort ala roig, que hem estat apunt d’atropellar, pero en Xarli el veu, l’agafem i el salvem.
Escoltem la Bjork tot mirant els ultims paisatges islandesos.
Arribem a Seidisfyordur, el port on vam comensar el viatge…
[@more@]
Al mati tornem a visitar Jokulsarlon. Ens haviem plantejat pujar a una mena de barques amfibies que fan un recorregut enmig dels icebergs, pero el mal temps (boira i pluja) i lo cutrillo que era el barco (soroll i fum) ens va fer desistir, a més de la cua de japonesos xops que volien pujar-hi.
Anem a veure el punt on arriben els icebergs al mar. Molt espectacular, pq no et fas a la idea de la magnitud dels blocs, dels quals només en veiem un 10%, la resta esta submergida. Quan s’apropa una barca amfibi és quan pots veure la proporció real. Molls i glasats (perdoneu les faltes, el teclat islandes costa de dominar), necessitem un hot chocolat per refer-nos i continuar la ruta deixant enrera la neu i les glaceres. De camí trobem una colonia de xatracs artics criant, i des del mateix cotxe podem veure els pollets totalment mimetitzats amb el terra, i com es munta una baralla amb un parásit gros (ocell que s’alimenta de menjar vomitat d’altres ocells per estres persecutori) i un munt de xatracs que el tusten.
Dinem a Hofn, plou molt i ens entaulem en un restauran. Descobrim que té una sala amb sofas i conexió wi-fi gratuita que l’aprofitem a tope mentres en Xevi fa la migdiada a la furgo i esperem que pari de ploure.
Surt el sol i visitem el petit poble pescador on intentem fer la foto per guanyar el concurs de fotos de vacances de la Vanguardia i així podrem tornar aqui amb un Octavia 4×4. Passegem fins al far on una colla de xatracs histérics ens ataquen per fer-nos fora de la seva zona de cria. Seguim cap a la desembocadura del Lón i al far de Hvalnes on ens plantegem de passar-hi la nit, pero el vent gairebé se´ns emporta, i busquem un lloc més arrecerat uns km més amunt al costat d’un petit refugi obert on hi ha dos suissos. En aquest tram la "ring road" ja fa estona que ha deixat de ser asfaltada i voreja l’agreste costa. De tan en tan trobem algun roc que ha baixat. Se’ns planteja un dubte: si aquesta és la unica carretera bona per on podem arribar al ferri, i la trobem tallada, haurem de tornar a fer la volta enrera?..uns 1.300 km!
[@more@]
Per sort quan ens despertem la glacera continua al seu lloc. De fet el canvi climàtic està produint un important retrocés de tots aquests glaciars.
Al matí ens enfilem caminant per un petit sender que s’apropa al costat del glaciar Skaftafelljökulls. De camí parem al salt d’Svartifoss, el salt negre, que tot i que no impresiona tant com d’altres que hem vist, l’aigua cau enmig de negres columnes basàltiques que li donen un to sorprenent. Comença a ploure i continuem amunt per acostar-nos al glaciar, quedem xops pero la vista val molt la pena. Dinem al centre d’informació del parc on trobem uns catalans de Manresa…. i just abans de marxar, els nuvols s’obren i veiem l’imponent cim nevat del Hvannadelhnnúkur, de 2119m a tocar del mar (el cim més alt de l’illa). I ja amb un bon sol tirem cap a Jokursarlon, la llacuna del riu glaciar, format pel retrocés del glaciar i el desgel. Des de la carretera rera una muntanyeta d’antics sediments veiem els primers icebergs surant al llac. IMPRESIONANT!! Parem i ens encantem unes horetes que haguessin sigut moltes més sinó fos per la fred intensa. Amb una llum bonísima per fer fotos i disfrutant dels blocs de gel com es trenquen i suren cap al mar, veiem 3 o 4 foques juganeres. Tenim la sensació d’estar al pol nord, no ha de ser gaire diferent. Blocs, i blocs de gel, negres, blancs i blaus.
Dormim al costat d’un altre petit llac glaciar, que tot I que no té tants icebergs, la temperatura no puja de 4ºC. No ens podem ni imaginar el calor que fa per la plana!!
[@more@]
Quan la Laura i l’Eva ens despertem els nanus ja fa 3 hores que estan perseguint frarets amunt i avall dels penyasegats. El vent ha parat i podem fer un bon esmorzar a fora la furgo (fet excepcional), i acabem de voltar per les platgetes del cap. Avui és dia de ruta, volem fer nit a Skaftafell, el parc nacional dels glaciars, i encara hi tenim una tirada. Ja comencem a tenir sensació de retorn, de fet ja estem a l’últim terç d’illa…buf!
De camí creuem el Sandur, una extensa zona de cendres volcàniques i una gran quantitat de rius. Veiem un tros del pont de la “ring road” que es va emportar la riuada de gel i sediments que va provocar l’erupció del Grimsvötn l’any 1996. El Parc Nacional d’Skaftafell inclou una part de l’enorme glaciar de Vatnajökull, la tercera massa de gel més gran del món, darrera de l’Antàrtida i Groenlandia, amb 8400 km2 de superficie (més de 7 vegades la comarc d’Osona).
Evidentment només podem acostar-nos a algunes llengües de gel que a nosaltres ens semblen enormes. A la tarda arribem al centre d’informació del parc i des d’allà tirem per un sender que ariba just a l’Skaftafellsjökulls on trepitgem la gran massa glaçada i sentim com es van trencant sèracs.
Busquem un lloc per dormir al costat del glaciar Svinafellsjökull. Estem voltats de gel, si la morrena avança ens despertarem dins un glaçó.
PD: volem presentar una queixa formal a les autoritats del pais ja que per segona vegada ens equivoquem al super i enlloc de comprar cervesa comprem extracte de malta, una cosa bastant dolenta que només li agrada a en Carles, pero com que tot està en islandés no s’entén res de res.
[@more@]
