“L’ultima terra”, aquest és el primer nom que va rebre Islàndia per un aventurer i mariner grec anomenat Pytheas l’any 330 a.C.
La llarga tornada a casa fa que Islàndia quedi molt enrera, que ara tot sembli desordenat.
Islàndia conserva un paradís natural, viu i sorprenent a cada racó. Coincidim a definir l’illa com una terra que ens sobrepassa, difícil d’assumir la immensitat, diversitat i moviment constant. L’anirem paint.
I les Faroe, un gran descobriment! Que centrats en la informació d’Islàndia havíem deixat en segon pla. El verd faroès el recordarem temps!
Un gran viatge que ens ha obert una nova perspectiva i esperem que no sigui la nostra “ultima thule”.
Ens hem divertit molt fent el bloc, això ho repetirem, i encara més veient que ens anàveu seguint amb tant interès…
Us fem una proposta: continuarem viatjant per vosaltres! El nostre numero de compte corrent és … … …, podeu fer-hi les aportacions que vulgueu i les propostes de destins, no tenim cap mania!
En Carles, la Laura, en Xevi i l’Eva
[@more@]
